Ermita del Salvador. Les primeres notícies al voltant de l’existència de l’Ermita del Salvador ens remunten al 1720, quan el vicari de Godella, Josep Estellés Tarrassa, va iniciar-ne la construcció. L’obra fou acabada l’any 1730 i beneïda per José Rius. Es disposà sobre un tossal pròxim a la població i, en aquest cas fou bastida sobre un ermitori medieval, de 1428. Joseph no va veure l’obra acabada, però en les últimes voluntats va donar tots els seus béns a la capellania del Salvador. La donació d’Estellés pretenia que, amb les rendes, l’església deixara de subsistir a base d’almoines i de la bona voluntat de la gent: el  1773, la capellania comptava amb el seu sustent, derivat de les terres als termes de Rocafort i Godella, cases als dos pobles i censos en metàl·lic dels marquesos de Boïl i Alcalalí.

L’ermita és clarament barroca, amb una frontera mixtilínia composta per dos corbes ascendents cap al campanar, al centre de la composició. Tant als extrems de la frontera com al campanar es troben boles com a remat, que esdevenen el principal element decoratiu de la composició. La façana es compon de cinc arcs de mig punt sostinguts per pilars amb pilastres adossades: un pati porticat, els dos arcs dels extrems del qual són més xicotets, creant així un efecte harmònic. Els cinc arcs equivalen a cinc finestres en el segon cos de la façana, també amb arcs de mig punt.

A la part central del capcer hi ha un rellotge de sol. Hi ha nombrosos rellotges de sol repartits per Godella que presenten unes característiques comunes. Per exemple, tots estan formats per un gnomon, l’ombra del qual es projecta en un quadrant vertical en què les línies horàries indiquen la posició del sol durant el dia.

L’interior de l’Ermita consta d’una nau central amb volta de mig punt, dividida en tres trams, dos d’aquests amb capelles als laterals, mentre que el més pròxim a la porta n’allotja el cor.

La decoració interior conté rocalles a l’altar i pintures d’estil barroc. L’altar, cobert a l’exterior, presenta un sostre a tres vessants.